Alfabrega

Alfabrega

Alfabrega

L’alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n’hi ha algunes espècies que són perennes, com l’alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix (entre 40–60 cm), amb fulles herbàcies de color verd llustrós a l’anvers i una mica més clar al revers, on podem trobar unes glàndules, cadascuna de les quals conté una goteta d’essència i que són les causants de l’aromaticitat. Són fulles amples de 3 a 5 cm de longitud, lleugerament peciolades i oposades, dentades i de textura sedosa. En algunes varietats agafen un color morat porpra. Són simples, de forma ovalada o oblonga, lanceolades, atenuades a la base, nervadura pennada, lleument dentades, tot i que hi ha varietats de jardí que són senceres i de textura sedosa.[1]

És de tija erecta i ramificada des de la base, arrodonida per sota i quadrangular a la part superior. Tendeix a tornar-se llenyosa i espessa. Té un borrissol recobrint tota la superfície. Emet flors agrupades en espigues florals poc denses i tubulars de color blanc, rosa o violeta en verticils de 6 flors cadascú. Es disposen en un cim de 8 radis. Les flors són de mida variable i amb peduncle. La corol·la té de 8 a 10 mm de llarg i és de color blanc, rosa o violeta. Són flors bilabiades. El llavi superior està dividit en quatre lòbuls i l’inferior és sencer. Té un calze que es divideix en cinc lòbuls ciliats: els dos anteriors més estrets i aguts i el superior arrodonit i més gran que els altres, i queda superposat, aixecat i desbordat. Té 4 estams amb els filaments i les anteres de color blanc. Els estams no estan dirigits cap al llavi superior com les altres lamiàcies, sinó sobre el llavi inferior.

Flor de l’alfàbrega

Aquesta planta és molt sensible a les gelades. És rara en estat silvestre. Es troba de 0 a 1000 m d’altitud, però està millor en altituds inferiors, ja que en augmentar l’altitud, disminueix el rendiment en olis essencials. Es conrea únicament per llavors, que es poden sembrar en planters o tests en un hivernacle a principis o a mitjans de primavera. Requereix una posició assolellada, tot i que en climes d’estius molt calorosos agraeix un poc d’ombra i sòls fèrtils, permeables i humits.

L’alfàbrega en la gastronomia

 

 

Pastelera, un plat de blat de moro de la cuina xilena, s’utilitza alfàbrega en l’elaboració, i és la versió vegetariana de “pastel de choclo”

La majoria de les diferents varietats d’alfàbrega cultivades en moltes regions d’Àsia tenen un sabor semblant al clau (Eugenia caryophyllata), que és generalment més fort que el de les varietats europees.

 

 

Fulles fresques d’alfàbrega

L’espècie O. tenuiflorum, estretament relacionada, és una herba sagrada a l’Índia, tot i que no gaire utilitzada culinàriament, les seues fulles s’usen per a preparar una infusió com a remei de refredats. Coneguda com a “tulasi”, a aquesta planta se li rendeix culte, en ser considerada molt apreciada per Vixnu en algunes sectes vaishnavas. És un ingredient molt comú en la cuina tailandesa, vietnamita i xinesa, pel seu fort sabor semblant a l’anís (Pimpinella anisum), s’usa per a condimentar el curri i les verdures saltades.

És sovint emprada en la cuina mediterrània i llatinoamericana; es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta -la famosa salsa pesto italiana la porta com a ingredient principal- i també en guisats de qualsevol mena de carns.

L’herba fresca es pot mantenir en el frigorífic durant curts períodes guardada en una bossa de plàstic o durant períodes més llargs en el congelador, si se l’escalda ràpidament en aigua bullent. També es poden mantindre les fulles fresques en un pot amb una mica de sal i cobertes amb oli d’oliva.

Hom pot utilitzar tant la fulla tendra com la seca. En el primer cas té una olor més forta i un gust picant que recorda el pebre. La planta seca, en canvi, s’assembla al curri. També pot agafar un gust semblant a l’anís. Les fulles picades serveixen per a condimentar amanides, arròs, pasta, sopes, bolets, ous… també s’utilitza per a fer salses com el famós “pesto” per a la pasta. També la podem trobar en forma d’infusió.

PRODUCTES RELACIONATS

Alfabrega

Alfabrega

L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix...

read more
Romaní

Romaní

El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust aromàtic originari de les costes rocoses de la Mediterrània i del Caucas. És conegut i utilitzat des d'èpoques antigues com a condiment i amb fins medicinals gràcies a les múltiples propietats. "Té propietats tòniques,...

read more
Coliandre

Coliandre

El coriandre és una herba aromàtica de creixement anual utilitzada de forma habitual a la gastronomia de tot el món. El seu nom científic és Coriandrum sativum i pertany a la família de les apiàcies. Pot arribar a assolir els 40-60 cm d'alçada i presenta una tija...

read more

Romaní

Romaní

Romaní

El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust aromàtic originari de les costes rocoses de la Mediterrània i del Caucas. És conegut i utilitzat des d’èpoques antigues com a condiment i amb fins medicinals gràcies a les múltiples propietats.

“Té propietats tòniques, estimulants, antiinflamatòries, carminatives, antioxidants, bactericides, fungicides, antisèptiques, cicatritzants i digestives, entre moltes altres”

La forma més tradicional de prendre el romaní és en te o en infusió, encara que també el trobaràs en forma de comprimits o càpsules, així com en essències o extractes fluids (alcohol de romaní). A més, s’utilitza com a condiment aromatitzant. “Les seves fulles, fresques o seques, s’usen per condimentar carns, rostits, guisats de peix i salses com les del tomàquet o beixamel. s’utilitza en amanides. Es pot afegir als escabetxos, i combina bé amb els mariscs i peixos.

PRODUCTES RELACIONATS

Alfabrega

Alfabrega

L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix...

read more
Romaní

Romaní

El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust aromàtic originari de les costes rocoses de la Mediterrània i del Caucas. És conegut i utilitzat des d'èpoques antigues com a condiment i amb fins medicinals gràcies a les múltiples propietats. "Té propietats tòniques,...

read more
Coliandre

Coliandre

El coriandre és una herba aromàtica de creixement anual utilitzada de forma habitual a la gastronomia de tot el món. El seu nom científic és Coriandrum sativum i pertany a la família de les apiàcies. Pot arribar a assolir els 40-60 cm d'alçada i presenta una tija...

read more

Coliandre

Coliandre

Coliandre

El coriandre és una herba aromàtica de creixement anual utilitzada de forma habitual a la gastronomia de tot el món. El seu nom científic és Coriandrum sativum i pertany a la família de les apiàcies. Pot arribar a assolir els 40-60 cm d’alçada i presenta una tija recta i rodona amb fulles de color verd intens en forma de ventall, fruits rodons, flors blanques i arrels marrons o grisenques. Altres noms usats per referir-s’hi són culantro, cilandre, coriandre, julivert xinès o japonès.

El sabor del coriandre, encara que canvia segons quina part de la planta emprem, és cítric, fresc i penetrant. Aporta un intens i fort sabor a la boca amb notes de llimona i gingebre a més de certa amargor i pungència i sens dubte ofereix una gran versatilitat, ja sigui com a base de molts plats, com un ingredient més en preparacions més complexes i begudes o com a element decoratiu i estètic capaç d’aportar matisos nous.

Propietats i beneficis del coriandre

A més de les seves enormes possibilitats culinàries, hi ha un cert consens davant les propietats i beneficis per a la salut que té el consum de coriandre i fins i tot els olis essencials que se’n poden obtenir. La seva anàlisi química permet observar que es compon de poques calories, està pràcticament lliure de greixos i colesterol, conté importants quantitats de potassi i també sodi, hidrats de carboni i proteïnes. Les fulles fresques són riques en vitamina C, mentre que les seques i les llavors ho són en vitamina K. També posseeix vitamina A, B1, B2, ferro, calci, fòsfor, fibra, magnesi i betacarotens.

Com a conseqüència de la seva composició química el coriandre és un aliment capaç de facilitar els processos digestius i alleujar episodis de restrenyiment, gasos i còlics. És un bon estimulador de la gana i aporta una sensació expectorant de frescor. De fet, les fulles se solen mastegar com a remido contra l’halitosi. A més, té efectes diürètics que ens ajudaran a reduir el colesterol i expulsar de l’organisme substàncies nocives, en aquest aspecte la seva acció quelant és beneficiosa per eliminar metalls pesants en sang.

PRODUCTES RELACIONATS

Alfabrega

Alfabrega

L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix...

read more
Romaní

Romaní

El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust aromàtic originari de les costes rocoses de la Mediterrània i del Caucas. És conegut i utilitzat des d'èpoques antigues com a condiment i amb fins medicinals gràcies a les múltiples propietats. "Té propietats tòniques,...

read more
Coliandre

Coliandre

El coriandre és una herba aromàtica de creixement anual utilitzada de forma habitual a la gastronomia de tot el món. El seu nom científic és Coriandrum sativum i pertany a la família de les apiàcies. Pot arribar a assolir els 40-60 cm d'alçada i presenta una tija...

read more

Menta

Menta

Menta

La menta és una planta perenne vigorosa que prospera en sòls lleugers amb bon drenatge. Prefereix un lloc humit però ben drenat, una cosa així com el seu hàbitat nadiu al llarg de les ribes dels rierols. La majoria creix al sol oa l’ombra parcial.

La collita freqüent és la clau per mantenir les plantes de menta en el millor moment. Les fulles joves tenen més sabor que les velles i la menta es pot collir tan aviat com brolla a la primavera.

Just abans de la floració, talla les tiges a tres centímetres del terra. Pots collir una planta de menta dues o tres vegades en una temporada i pots recollir les fulles quan les necessitis.

Propietats de la menta

Són molts els beneficis de la menta, entre els quals trobem:

1. Ajuda a la digestió: El mentol, que és l’oli actiu de la menta, té propietats antisèptiques i antibacterianes que ajuden a alleujar la indigestió el malestar estomacal.

2. Ajuda amb l’asma: La menta està carregada de propietats antiinflamatòries. És un bon relaxant i alleuja la congestió. Tot i això, no cal excedir-se amb la dosi perquè pot irritar les vies respiratòries.

3. Tracta el refredat comú Aclareix la congestió del nas, la gola, els bronquis i els pulmons. A més de les vies respiratòries, les propietats antiinflamatòries de la menta també alleugen la irritació provocada per la tos crònica.

4. Cura el mal de cap L’aroma forta i refrescant de la menta pot ajudar a alleujar els mals de cap. Els bàlsams a base de menta o oli bàsic de menta, quan es freguen al front i al nas, són efectius per curar mals de cap i nàusees.

5. Cura bucal Inhibeix el creixement bacterià dins de la boca i neteja la placa dipositada a les dents. Aquesta és la raó per la qual moltes de les pastes de dents al mercat també vénen en base de menta.

6. Ajuda a perdre pes La menta estimula els enzims digestius, que ajuden a facilitar una millor absorció dels nutrients dels aliments. Quan el cos és capaç d’assimilar i absorbir els nutrients adequadament, hi ha un metabolisme millor. Un metabolisme més ràpid ajuda a perdre pes.

7. Millora el poder del cervell La menta també pot accelerar la capacitat mental. Incrementa l’estat d’alerta, retenció i funcions cognitives.

8. Protecció de la pell La menta és un remei tradicional per tractar l’acne i les canyelles. Té potents propietats antiinflamatòries i antibacterianes que fan meravelles a la pell propensa a l’acne. Les fulles de menta contenen un alt contingut d’àcid salicílic, que també és excel·lent per combatre l’acció de l’acne.

PRODUCTES RELACIONATS

Alfabrega

Alfabrega

L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix...

read more
Romaní

Romaní

El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust aromàtic originari de les costes rocoses de la Mediterrània i del Caucas. És conegut i utilitzat des d'èpoques antigues com a condiment i amb fins medicinals gràcies a les múltiples propietats. "Té propietats tòniques,...

read more
Coliandre

Coliandre

El coriandre és una herba aromàtica de creixement anual utilitzada de forma habitual a la gastronomia de tot el món. El seu nom científic és Coriandrum sativum i pertany a la família de les apiàcies. Pot arribar a assolir els 40-60 cm d'alçada i presenta una tija...

read more

 Julivert

 Julivert

 Julivert

El julivert és una de les espècies més utilitzades a la cuina. Es tracta d’una planta que s’utilitza tant a la cuina com a la medicina natural. Això és degut a que són moltes les propietats del julivert per a la nostra salut d’aquí que sempre hàgim de mantenir fresc i en perfecte estat.

Són molts els beneficis i les propietats del julivert per a la salut. Aquesta planta s’utilitza des de fa milers d’anys, com a remeis naturals per a petites molèsties i fins i tot amb beneficis per al rostre, millorant i protegint la nostra pell.

El julivert pot ser molt més beneficiós del que pensem, només hem de començar a fer del consum un hàbit continu per mantenir així els nostres cossos i els de la nostra família en òptimes condicions.

Aquests són alguns dels beneficis del julivert:

1. Ajuda a la digestió. El julivert s’utilitza com a remei per a les digestions lentes. Gràcies al seu alt contingut en fibra, regula de forma natural el trànsit intestinal.

2. És antiinflamatori. El julivert conté vitamina C i luteolina, que actuen com un agent antiinflamatori molt eficaç. Si es consumeix de forma regular a la dieta o en forma de suplement, les patologies d’origen inflamatori milloren considerablement, com ara l’osteoartritis, l’artritis reumatoide, etc.

3. És ric en minerals. Té un alt contingut d’un altre tipus de minerals com el ferro i el zinc, minerals que són essencials per purificar la sang i enfortir els glòbuls vermells, de manera que fàcilment podem utilitzar el julivert per tractar problemes com l’anèmia.

4. És ric en potassi. Com que és un vegetal molt ric en potassi, ajuda a tenir una bona circulació, regulant la pressió arterial. Per a totes aquelles persones que pateixen hipertensió, el julivert és un aliment per afegir a la dieta diària. A més, aquesta planta ajuda a prevenir problemes articulars.

5. És diürètic. El julivert serveix com a tractament natural per netejar els ronyons, ja que aquesta planta té qualitats diürètiques que estimulen la funció renal. Així, es facilita l’eliminació de líquid de l’organisme, prevenint retenció de líquids i obesitat.

6. És un gran antioxidant. Un dels beneficis del julivert per al rostre és que és ideal i molt efectiu per netejar i rejovenir la pell, així com per enfortir les ungles i els cabells. Aquesta planta s’utilitza moltes vegades per prevenir la caiguda del cabell.

7. Alleugereix les picades. Al julivert se li atribueixen propietats anestèsiques i relaxants que alleuja les picades d’insectes. Protegeix els ossos.

8. El julivert també és una rica font de vitamina D i calci, cosa que el converteix en un complement ideal per enfortir el sistema ossi. Aquestes propietats també converteixen el julivert en un remei excel·lent per tractar problemes com l’artritis o l’osteoporosi.

9. Combat l’halitosi. Gràcies a la seva aromàtica i la seva riquesa en clorofil·la, aquesta planta combat el mal alè.

PRODUCTES RELACIONATS

Alfabrega

Alfabrega

L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix...

read more
Romaní

Romaní

El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust aromàtic originari de les costes rocoses de la Mediterrània i del Caucas. És conegut i utilitzat des d'èpoques antigues com a condiment i amb fins medicinals gràcies a les múltiples propietats. "Té propietats tòniques,...

read more
Coliandre

Coliandre

El coriandre és una herba aromàtica de creixement anual utilitzada de forma habitual a la gastronomia de tot el món. El seu nom científic és Coriandrum sativum i pertany a la família de les apiàcies. Pot arribar a assolir els 40-60 cm d'alçada i presenta una tija...

read more