L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix...
Alfabrega
Alfabrega
L’alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n’hi ha algunes espècies que són perennes, com l’alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix (entre 40–60 cm), amb fulles herbàcies de color verd llustrós a l’anvers i una mica més clar al revers, on podem trobar unes glàndules, cadascuna de les quals conté una goteta d’essència i que són les causants de l’aromaticitat. Són fulles amples de 3 a 5 cm de longitud, lleugerament peciolades i oposades, dentades i de textura sedosa. En algunes varietats agafen un color morat porpra. Són simples, de forma ovalada o oblonga, lanceolades, atenuades a la base, nervadura pennada, lleument dentades, tot i que hi ha varietats de jardí que són senceres i de textura sedosa.[1]
És de tija erecta i ramificada des de la base, arrodonida per sota i quadrangular a la part superior. Tendeix a tornar-se llenyosa i espessa. Té un borrissol recobrint tota la superfície. Emet flors agrupades en espigues florals poc denses i tubulars de color blanc, rosa o violeta en verticils de 6 flors cadascú. Es disposen en un cim de 8 radis. Les flors són de mida variable i amb peduncle. La corol·la té de 8 a 10 mm de llarg i és de color blanc, rosa o violeta. Són flors bilabiades. El llavi superior està dividit en quatre lòbuls i l’inferior és sencer. Té un calze que es divideix en cinc lòbuls ciliats: els dos anteriors més estrets i aguts i el superior arrodonit i més gran que els altres, i queda superposat, aixecat i desbordat. Té 4 estams amb els filaments i les anteres de color blanc. Els estams no estan dirigits cap al llavi superior com les altres lamiàcies, sinó sobre el llavi inferior.

Aquesta planta és molt sensible a les gelades. És rara en estat silvestre. Es troba de 0 a 1000 m d’altitud, però està millor en altituds inferiors, ja que en augmentar l’altitud, disminueix el rendiment en olis essencials. Es conrea únicament per llavors, que es poden sembrar en planters o tests en un hivernacle a principis o a mitjans de primavera. Requereix una posició assolellada, tot i que en climes d’estius molt calorosos agraeix un poc d’ombra i sòls fèrtils, permeables i humits.
L’alfàbrega en la gastronomia
La majoria de les diferents varietats d’alfàbrega cultivades en moltes regions d’Àsia tenen un sabor semblant al clau (Eugenia caryophyllata), que és generalment més fort que el de les varietats europees.
L’espècie O. tenuiflorum, estretament relacionada, és una herba sagrada a l’Índia, tot i que no gaire utilitzada culinàriament, les seues fulles s’usen per a preparar una infusió com a remei de refredats. Coneguda com a “tulasi”, a aquesta planta se li rendeix culte, en ser considerada molt apreciada per Vixnu en algunes sectes vaishnavas. És un ingredient molt comú en la cuina tailandesa, vietnamita i xinesa, pel seu fort sabor semblant a l’anís (Pimpinella anisum), s’usa per a condimentar el curri i les verdures saltades.
És sovint emprada en la cuina mediterrània i llatinoamericana; es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta -la famosa salsa pesto italiana la porta com a ingredient principal- i també en guisats de qualsevol mena de carns.
L’herba fresca es pot mantenir en el frigorífic durant curts períodes guardada en una bossa de plàstic o durant períodes més llargs en el congelador, si se l’escalda ràpidament en aigua bullent. També es poden mantindre les fulles fresques en un pot amb una mica de sal i cobertes amb oli d’oliva.
Hom pot utilitzar tant la fulla tendra com la seca. En el primer cas té una olor més forta i un gust picant que recorda el pebre. La planta seca, en canvi, s’assembla al curri. També pot agafar un gust semblant a l’anís. Les fulles picades serveixen per a condimentar amanides, arròs, pasta, sopes, bolets, ous… també s’utilitza per a fer salses com el famós “pesto” per a la pasta. També la podem trobar en forma d’infusió.
PRODUCTES RELACIONATS
Alfabrega
Romaní
El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust aromàtic originari de les costes rocoses de la Mediterrània i del Caucas. És conegut i utilitzat des d'èpoques antigues com a condiment i amb fins medicinals gràcies a les múltiples propietats. "Té propietats tòniques,...
Coliandre
El coriandre és una herba aromàtica de creixement anual utilitzada de forma habitual a la gastronomia de tot el món. El seu nom científic és Coriandrum sativum i pertany a la família de les apiàcies. Pot arribar a assolir els 40-60 cm d'alçada i presenta una tija...








